Història de Cal Magí

la casa més vella de la barriada

Segons la gent més gran del veïnat, coincideixen a dir que és la casa més vella de la barriada, ja que, com era tradició, els capellans hi preparaven el salpàs (espargir aigua beneïda i sal) per Setmana Santa, i això sempre es feia a la casa més antiga, però ningú s'atreveix a donar cap data.

En la reconstrucció actual vàrem trobar una rajola, entre la xemeneia i la teulada, en la qual hi havia gravada la data de l’any 1779. No sabem del cert si aquell va ser l’any de la seva construcció, però ho suposem.

Durant moltes dècades va estar presidint l’altiplà de les Roques com a única edificació. Fou als anys 70 quan va començar a compartir aquest altiplà amb altres edificacions.

Des de la seva construcció ha estat propietat de la nissaga Torrents, i la família que hi vivia a part de portar terres de la finca havien de treballar una jornada cada setmana per als amos en concepte de lloguer de la casa.

Els últims habitants fixos de la casa van ser el "Jep Petit" i la seva família, els quals, a més de pagesos, feien d'hostalers, de barbers, de matalassers i de sabaters; fins i tot encara guardem algun estri de sabater a la casa. L'any 1968 varen deixar les terres i la casa per anar a viure a Vilafranca.

L'any 1971 va ser llogada a la Societat de Caçadors, que la van utilitzar per criar perdius, com a picador de cavalls, com a lloc de trobada per fer bons àpats i per explicar-se les anècdotes de la cacera.

L'any 1999 els propietaris decideixen restaurar la casa per destinar-la al turisme rural, ja que tenen bona experiència en aquest tipus de turisme.